Centaurea jacea

Centaurea jacea és una herba perenne de base llenyosa pròpia de prats més o menys humits i boscos clars, preferentment de certa alçada.

Fa tiges de fins 80 cm. d’on surten fulles simples i enteres, ovades o lanceolades, gairebé sempre sèssils. Una fulla és sèssil quan està desproveïda de pecíol (també es pot parlar de sèssil en una flor si aquesta no té peduncle). Els capítols estan acompanyats a la base per algunes fulles.

Les inflorescències de les Centaurea tenen uns involucres molt característics, amb una colla de bràctees imbricades disposades en vàries sèries (entre 4 i 9). Aquestes bràctees, que poden ser més herbàcies, més coriàcies… acaben en un apèndix de morfologia variable, a vegades punxós, particular de cada espècie.

En el cas de Centaurea jacea, aquestes bràctees es disposen en 7 ó 8 sèries, tenen una base verda que no es veu perquè queda tapada i una apèndix escariós, marró clar, com de paper de seda i com una mica esfilagarsat, que fa que l’espècie sigui fàcilment reconeixible.

Els capítols de totes les Centaurea consten només de flors tubulars (flòsculs), no tenen lígules. Les flors, pentàmeres, amb 5 lòbuls una mica desiguals, són totes hermafrodites, a vegades les exteriors són neutres (amb estams i pistil no funcionals, a vegades molt reduïts). En Centurea jacea, les flors exteriors sovint són més grans que les altres i donen al capítol una aparença radial.

Centaurea jacea és una espècie molt polimorfa de la que es distingeixen dues subespècies, de les quals, la més habitual de trobar és la subespècie vinyalsii. També és freqüent que s’hibridin, sobretot amb Centaurea nigra, cosa que fa encara més augmentar la variabilitat.