Àster alpí
Compostes / Flor: VI-IX / Alt: (800)-1500-2800 m. / Abund: c / BDBC
Aster alpinus és una herba perenne i més o menys cespitosa, amb un rizoma curt del que neixen vàries rosetes foliars. Fa tiges de 5-25 cm., erectes, simples, amb 3-12 fulles caulinars que disminueixen en longitud i densitat cap a la part superior.
El nom de Aster ve d’una paraula grega que significa “estrella”, fent referència al capítol d’aquestes plantes. És el gènere que dóna nom a la família, asteràcies o compostes.
Les compostes fan inflorescències en forma de capítol. Un capítol és una inflorescència constituïda per un receptacle eixamplat on s’insereixen les flors, que són sèssils i que de vegades estan acompanyades de bràctees més o menys transformades en palletes, pèls… És una inflorescència típica sobretot de les compostes.
D’espècies del gènere Aster en tenim una desena. La majoria d’elles tenen les lígules violetes, igual que Aster alpinus, i això fa que hi tinguin una retirada (A. aragonensis, A. novi-belgii, A. sedifolius, A. tripolium, A. willkommii), d’altres tenen les lígules blanques (A. pilosus, A. squamatus) i A. linosyris és ben groc i sense lígules. Aster alpinus és, de tots ells, l’únic de distribució alpina.
