Vincetoxicum nigrum

La masera negra és una herba erecta i més o menys enfiladissa que viu en garrigues, matollars i llocs pedregosos ombrejats. És un hemicriptòfit, té un rizoma subterrani i pot fer fins a dos metres. Allà on viu no fa poblacions gaire importants.

Té les fulles acuminades, que vol dir que acaben en una punta molt marcada, enteres, lanceolades, amb un pecíol curt, i de color verd fosc. Les fulles són oposades i cada parella està força separada de la parella següent.

Degut al seu color, les flors de la masera negra són molt peculiars. Són petitones, en forma d’estrella i d’un púrpura tan fosc que gairebé sembla negre.

Les flors, hermafrodites, s’agrupen en cimes terminals o a les axil·les de les fulles en grups de 4-16. La corol·la és simpètala i molt pubescent a la part superior. A l’interior hi ha una corona del mateix color que la corol·la.

Els fruits són fol·licles. Un fol·licle és un fruit sec i amb diverses llavors, provinent d’un sol carpel, que quan és madur, s’obre per sutura ventral. Les llavors de la masera negra són plomoses per tal que puguin ser dispersades pel vent.

La forma dels fruits, que recorden un pebrot, és l’origen de l’altre nom popular d’aquesta planta: pebrotera borda o pebrotera boscana.

A Catalunya només tenim dues espècies de Vincetoxicum. L’altra és Vincetoxicum hirundinaria, pròpia d’espais més il·luminats, de port més petit, no enfiladissa i amb les flors d’una forma molt semblant, però d’un color blanc grogós.

Tot i que el nom de Vincetoxicum etimològicament significa “que venç i tòxic”, cosa que sembla indicar que s’havia utilitzat com a contraverí, la masera negra, com la majoria d’asclepiadàcies, és tòxica.