Crataegus monogyna

L’arç blanc és un arbust o arbret petit caducifoli, espinós, amb espines de fins 2,5 cm.

Té les fulles amb un pecíol llarg, més o menys profundament lobades, pinnatipartides o pinnatífides, dividides en 3-5-7 lòbuls, amb entrades decreixents del pecíol a la punta, el lòbul terminal més gran. Tot plegat, les fulles tenen una forma molt característica que facilita poder-les reconèixer.

Les flors, oloroses, són de color blanc, rarament tenyides de rosa o violeta, agrupades en inflorescències corimbiformes de 4-11 flors. Tenen 5 sèpals, 5 pètals i molts estams, de 15-20, amb les anteres rosades, blanques o grogues. L’antera és la part superior de l’estam (l’estam es divideix en filament i antera), més o menys engruixida, que conté els sacs pol·línics, dins els quals es troba el pol·len. 1 sol estil. Les flors recorden les dels arbres fruiters típics de les rosàcies, però són una mica més petites.

Fa un fruit carnós, de 6–10 mm, de sabor semblant a la poma quan madura, petit, tenyit de vermell per fora i blanquinós per dins.

L’arç blanc és una espècie de distribució molt general de la qual se’n contemplen 3 subespècies. Es pot trobar a les vores dels boscos, en clarianes dins el bosc, en bardisses… És l’única espècie d’aquest gènere al nostre país.

Amb la fusta de l’arç blanc, que és molt dura i no sol esquerdar-se, se’n fan estris de cuina: culleres forquilles… És una planta llargament utilitzada en farmacologia i amb tota una colla d’històries, creences i llegendes al seu voltant, com per exemple en alguns països eslaus (Sibèria, Eslovàquia) on s’ha emprat contra el vampirisme, clavant una estaca d’arç blanc al cor del suposat vampir.