Violeta de bosc
Violàcies / Flor: II-V / Alt: 0-1500 m. / Abund: cc / BDBC
El gènere Viola és l’únic representant de la família de les violàcies al nostre país, on disposa d’una vintena d’espècies.
Les flors d’aquest gènere són pentàmeres i totalment zigomorfes. El pètal central s’allarga en forma d’esperó, on s’acumula el nèctar, i segons si els dos pètals laterals de la corol·la es disposin mirant avall o estiguin redreçats, acostats als dos pètals superiors, se’n distingeixen dos grans grups: les violes o violetes i els pensaments.
Determinar una violeta no és gens fàcil, les flors s’assemblen molt en totes les espècies i el què cal mirar no es veu massa bé a simple vista i cal utilitzar una lupa. Caldrà fixar-se per exemple en si els sèpals són obtusos o aguts, i en la forma i la llargada de les estípules.
Viola alba té totes les fulles basals i les flors surten també directament de la base. Les fulles tenen forma de cor, amb el marge dentat o crenat i tenen pecíols llargs.
Es considera que el marge de les fulles és crenat quan té unes dents suaument arrodonides.
La violeta de bosc és una de les herbes de l’alzinar, on busca els racons ombrívols per florir ja des del febrer. Les seves flors són perfumades i violetes (en l’altra subespècie, V.alba subsp. scotophylla poden ser també de color blanc). Amb un rang altitudinal de 0-1.500m. és una de les espècies de distribució més general al nostre país.