Bufalaga
Timeleàcies / Flor: I-VI / Alt: 0-2000 m. / Abund: cc / Camèfit
La bufalaga és una mata llenyosa pròpia de terrenys calcaris, companya del romaní en brolles i pastures seques.
Té les fulles simples i sense pecíol, oblongo-linears, glabrescents, crasses, adaptació per excel·lència a llocs secs. Una fulla simple és aquella que no està dividida en parts, o sigui que el limbe comprèn una sola làmina. Aquest terme s’aplica especialment a les fulles i altres òrgans laminars.
La bufalaga fa nombroses flors intercalades entre les fulles. Són unes flors petitones que si no t’hi fixes bé, a vegades et passen desapercebudes. Tenen 4 tèpals petaloides, de color groc viu o verdós, en forma de campana acabada en quatre lòbuls.
La bufalaga ordinàriament és dioica. Per tant a les flors hi veurem quatre estams ataronjats si el peu és masculí, o bé un estigma capitat si és femení.
La bufalaga s’havia utilitzat per tenyir de groc la llana.
És una de les primeres mates que rebrota a les brolles després d’un incendi forestal.
Se’n distingeixen dues subespècies, la més comuna, la subsp. tinctoria, mata erecta, de cotes mes baixes i de floració molt primerenca, i la subsp. nivalis, força més difícil de trobar, que habita al Pirineu i Prepirineu, i que tot i que s’assembla molt a l’altra, és una mata prostrada i floreix més cap a la primavera.
D’espècies de Thymelaea a Catalunya n’hi ha 7. Les dues més comunes són T. tinctoria i T. hirsuta. A totes se les anomena bufalaga i són relativament semblants, pots adivinar que pertanyen a aquest gènere encara que no les hagis vist mai.