Esbarzer
Rosàcies / Flor: VI-VIII / Alt: 0-1650 m. / Abund: cc / BDBC
L’esbarzer és, de totes les epècies de Rubus que tenim (en tenim 13 espècies), la més comuna de totes, gairebé no hi ha cap punt de la nostra geografia on no hi sigui present. Aquest gènere, degut al seu grau elevat de polimorfisme, és força complexe.
Els més comuns són R. ulmifolius, R. idaeus, R. caesius i R. canescens. Els altres són considerats rars o molt rars de trobar.
Per poder identificar-los correctament cal fixar-se en vàries parts de la planta: els turions (brots de l’any, estèrils), brots florífers (que corresponen al segon any), col·loració dels pètals, els estils i estams, longitud relativa d’estils i estams…
Flor típica de rosàcia, amb 5 pètals lliures i molts estams.
L’esbarzer és un arbust d’aspecte sarmentós, de branques robustes i espinoses que pot créixer fins als tres metres.
Els turions, que són les tiges noves de l’any, creixen molt ràpid, s’arquegen i poden arribar al terra i tornar a arrelar. Això li dóna una gran capacitat per estendre’s i ocupar i persistir. En el cas de l’esbarzer tenen pèls asteriformes i agullons forts.
L’esbarzer té les fulles verdes a l’anvers i finament tomentoses al revers, compostes, amb 5 folíols (les fulles superiors sovint amb 3); Floreix a la primavera amb flors de cinc pètals roses i els seus fruits, les móres, són comestibles.
Detall d’una fulla amb els 5 folíols
El fruit de l’esbarzer s’anomena pluridrupa (o polidrupa). Això significa que és un fruit constituït per petites drupes concrescents. Una drupa és un tipus de fruit que té el mesocarp carnós i l’endocarp llenyós (seria el pinyol). El conjunt de teixits externs del fruit que recobreixen les llavors s’anomena pericarp i es considera que està format per tres capes: epicarp (part externa, pela o closca), mesocarp (part mitjana) i endocarp (part interna, pinyol).
De R. caesius el distingim fàcilment perquè aquest creix prostrat al terra, les fulles són verdes pel revers, i les seves mores tenen menys grans però són de major tamany.
De R. canescens perquè aquest perquè té les fulles grisenques i al revers densament cobertes de pèls entortolligats i cargolats; també perquè la flor és més petita, té els pètals de color blanc, i els agullons i els turions són més febles.
R. idaeus té fulles amb 3-7 folíols blancs i tomentosos al revers.