Ranunculus parnassifolius

L’herba del mal gra és una herba perenne que és present en pedrusques i tarteres més o menys mòbils de l’estatge alpí fins als 2.900 m. Sobta veure-la en un terreny on només hi ha pedres, on semblaria que no hi pot créixer res.

És una espècie força variable de la qual se’n distingeixen vàries subespècies, dues d’elles presents a Catalunya (R. parnassifolius subsp. parnassifolius i R. parnassifolius subsp. heterocarpus). Hi ha varis trets que ens ajuden a diferenciar les dues subespècies, però un d’ells és la quantitat d’estams de la flor. Mentre que la subsp. parnassifolius en té 50-140, la subsp. heterocarpus en té 15-30. Per tant semblaria que les fotografies corresponen a R. parnassifolius subsp. parnassifolius. La subespècie parnassifolius sol tenir els pètals una mica més llargs i les flors més grans. Tot i això, a vegades es troben exemplars intermitjos. També a grosso modo la subsp.parnassifolius correspon al Pirineu més oriental i la subsp. heterocarpus al Pirineu més central.

Les arrels d’aquest ranuncle són fibroses, més o menys engruixides, una mica carnoses. Això és una de les característiques que sovint es dóna en la flora alpina, l’abundància d’òrgans de reserva per emmagatzemar carbohidrats, que faran que la planta es pugui desenvolupar ràpidament després de la fusió de la neu. Després de la floració, aquestes substàncies es tornaran a emmagatzemar. Degut al clima, el període vegetatiu a més alçada és més curt, cal anar ràpid a créixer i a florir, i aquesta és una de les estratègies que es poden observar.

És un planta petitona, de 2-20 cm, més o menys pubescent en tiges i fulles. Les flors són blanques o a vegades una mica rosades. No són petites (8-37 mm de diàmetre). La flor es veu gran respecte a la planta. Això és freqüent a les plantes alpines, per la competència en atraure els pol·linitzadors, més escassos a l’alta muntanya.