Cucut
Primulàcies / Flor: III-VII / Alt: (0)50-2300 m. / Abund: c / BDBC
La prímula vera és una planta delicada i preciosa que a principis de la primavera esquitxa les vorades de boscos frescos i obacs. El seu nom, “primula”, significa primavera.
És un hemicriptòfit que fa un rizoma subterrani. Les fulles es disposen totes en roseta basal, són gruixudes, de limbe més o menys ovat (5-20 cm.), irregularment fistonades (= crenades, de dents arrodonides), amb pecíols llargs, amples i blancs (continuació del nervi central) i molt reticulades, amb els nervis molt marcats.
Les flors, de simetria actinomorfa, apareixen formant una umbel·la al capdamunt d’un peduncle de més de 4 cm. Tenen un calze inflat i obert, blanquinós, i són d’un groc viu amb taques ataronjades. La corol·la és gamopètala, i això vol dir que té els pètals soldats en més o menys extensió. La part soldada forma un tub, que en el cas d’aquesta espècie és tant llarg com el calze, sovint una mica més. El tub s’obre sobtadament en 5 lòbuls escotats amb una taca taronja a la seva base.
Tenim 4 espècies de Primula que fan les flors grogues: P. vulgaris, amb peduncles florals molt curts/ P. elatior, de distribució només pirinenca, P. subpyrenaica, preciosa però que només està citada al Berguedà i P. veris. Hi ha encara 4 espècies més que fan les flors roses o liles.