Cypripedium calceolus

Cypripedium és un gènere que conté 56 espècies d’orquídies distribuïdes per l’hemisferi nord. A casa nostra només n’hi arriba una, les sabatetes, o sabatetes de la Mare de Déu, una planta que, per la seva espectacularitat i raresa, s’ha convertit gairebé en un objecte de pel·legrinatge.

Les tiges, d’entre 20 i 50 cm., porten una sola flor al capdamunt, alguna vegada dues. Les fulles, de 3-5, ovades o oblongues, amb 7-9 nervis longitudinals ben marcats, tenen pèls glandulífers a ambdues cares. Cada flor té una bràctea més llarga que ella. Tant les fulles com les bràctees són amplexicaules. Això significa que abracen la tija, que són embeinadores.

Quan mirem la flor veiem molt bé un dels sèpals, a la part superior. Els altres dos, pràcticament soldats, pengen per darrera i queden una mica amagats. Tots són d’un color púrpura molt fosc. Els dos pètals laterals, del mateix color, lanceolats, aguts i amb pèls glandulifers a la base, també són molt evidents. El label és el pètal groc en forma de caixeta. El ginostem té un estaminodi petaloide en forma d’escut blanc amb punts vermells. Aquesta orquídea no té pol·linis. Les anteres estan disposades a ambdós costats del ginostem, protegides per una llengüeta lanceolada.

La forma del label és un parany pels insectes, que cauen a dins, i abans no troben la sortida estan una estoneta passejant per l’interior. A la part basal hi ha uns foradets per on podran sortir, però a la força hauran de passar per les anteres i quedaran carregats de pol·len.

Cypripedium calceolus és l’orquídia amb les flors més grans que hi ha a Europa, una de les primeres espècies del món que va ser declarada protegida, legalment protegida a tots els països on és present, i única espècie de la flora europea que disposa d’un pla d’acció internacional.

Els Pirineus són el límit sud-oest de la seva distribució. A Catalunya és una planta raríssima, considerada en perill d’extinció. A Sallent de Gállego, on hi ha la principal població d’Osca, compta amb protecció durant tot el dia en època de floració, ja que es calcula que cada temporada rep entre 1.500 i 2.000 visites. Actualment, a Aragó, la multa per arrencar un peu, és de 16.000 euros.

Al Catllaràs, on es troba el 75% de la població catalana, els forestals estan al cas dels visitants. I és que la flor és inconfusible, però potser no tothom reconeix els nombrosos peus sense flor, ja que han de passar entre 10 i 15 anys des de que la llavor germina fins que comença a fer flors.