Ophrys bertolonii subsp.catalaunica

L’abellera catalana és una orquídia endèmica del centre i nord de Catalunya i del sud de França. Va ser descrita l’any 1.968 per uns botànics alemanys a partir d’uns exemplars trobats a Olost. Viu en prats i brolles de contrades mediterànies.

La flor de l’abellera catalana va molt bé per entendre l’estructura de la flor de les orquídies.

La flor d’una orquídia té 3 sèpals, 3 pètals i el ginostem (també anomenat columna). Els sèpals són les peces externes de la flor i generalment solen ser iguals en forma i color. N’hi ha 1 de dorsal i 2 de laterals. En aquest cas són les peces més amples, de color rosa amb un nervi verd al mig. Dels 3 pètals, que formen el verticil intern, 2 són iguals (en aquest cas semblen unes banyes de color de rosa), i el tercer, el que mira cap avall, és totalment diferent, normalment més gran, i de colors i forma totalment diferent dels altres. Aquest pètal s’anomena làbel i en la majoria de les espècies és el gran atractiu de la flor i sens dubte és l’element més singular de les orquídies.

El ginostem, l’estructura mes delicada, situat al centre de la flor, és on es troben soldats els òrgans masculins i femenins. A la part superior hi ha els pol·linis, 2 masses compactes de grans de pol·len. L’ovari, ínfer, està situat darrere dels sèpals i a la part inferior del ginostem, amb una entrada viscosa on hi ha la superfície estigmàtica. L’ovari fa de suport i unió de la flor a la tija. En el cas de l’abellera catalana i d’altres, aquesta estructura, mirada de perfil, a la part de dalt té una bonica forma de cap d’ocell.

Si tot el tema de la nomenclatura ja de per si sol ser un festival, en el cas d’aquesta planta ja no sé pas com cal anomenar-la. De primer es va considerar una subespècie d’Ophrys bertolonii (alguns més que una subèspècie diuen que és un híbrid entre O. bertolonii i O. sphegodes). Amb la troballa del 1.968 es va considerar que hi havia prou diferències per tractar-la com una una espècie i se la va anomenar Ophrys catalaunica. Ara sembla que seria la mateixa espècie que s’havia datat molt abans als voltants de Montserrat amb el nom d’Ophrys montserratensis, i que havia estat localitzada pel monjo i botànic Adeodat Marceti. Sembla ser doncs que ara cal recuperar aquest nom.