Hipèric de Burser
Gutíferes / Flor: VI-VIII / Alt: 1600-2200m. / Abund: rrr / Hemicriptòfit / Distribució Flora Catalana
Als Pirineus, a l’estage subalpí, en matollars de neret i prats termòfils podem trobar aquest bonic hipèric. És una herba perenne, glabra, té la flor força gran i la corol·la groga amb taques negres, a vegades tantes que impressiona quan te’l mires bé. Al marge dels sèpals hi podem veure dents o cilis i a l’extrem dels pètals pèls glandulars.

L’hipèric de Burser té la tija ben llisa, característica important a tenir en compte, ja que alguns dels hipèrics tenen 2 ó 4 línies prominents que la recorren. Le fulles són ovades, semiamplexicaules, una mica abraçadores. Només mirant la tija i les fulles ja quasi que podem tenir clara de quina espècie es tracta.

Les fulles no tenen glàndules translúcides, com si que tenen altres espècies d’Hypericum, com el famós Hypericum perforatum.

Les taques negres que es veuen a tantes parts de la planta: pètals, sèpals, pistil, fulles… són glàndules opaques secretores d’una substància que s’anomena hipericina. A la hipericina se li han atribuït múltiples propietats i des de fa 2000 anys que s’ha fet servir per tractar diverses afeccions. En ferides, cops, cremades, per l’ansietat i depressió lleu, propietats antivíriques i antibiòtiques… són algunes de les seves virtuts.

Als Alps i a altres grans serres europees es troben les subespècies richeri i grisebachii, de morfologia molt semblant. Les tres subespècies de l’Hypericum richeri deriven d’una única forma originària que, havent quedat isolada en diferents massissos muntanyosos, es diversificà progressivament. Hypericum richeri subsp. burseri és de fet un endemisme pirenaicocantàbric que no arriba, però, als Pirineus orientals. S’anomenen endemismes aquells organismes que en un lloc específic són únics i que no es troben en cap altra part del món.