Geranium phaeum

La situació i orientació de la Vall d’Aran permet l’entrada de l’aire humit de l’Atlàntic, cosa que li proporciona un ambient fresc i humit durant tot l’any, amb abundants precipitacions. Les muntanyes que envolten la vall retenen una gran part de la humitat de l’aire en forma de pluja o neu, i això fa que el fons de la vall presenti un ambient humit, fins i tot a l’estiu. Aquest fenomen és característic de la comarca i no es dóna en cap altre indret de Catalunya. Degut a això, la vegetació és molt singular. És un dels pocs llocs on trobarem el gerani obscur.

Geranium phaeum és impossible de confondre amb cap altre gerani degut al color violeta negrós de les seves flors. Aquestes normalment van a parells. Els seus pètals són patents o subreflexes (per això es veuen tan plans) i a vegades són apiculats (acaben en un mucró o una petita punta sobtada).

Les fulles caulinars es disposen de forma alterna, les inferiors amb un llarg pecíol, les superiors subsèssils. Són palmatipartides poc profundament, amb els segments foliars primaris més o menys ròmbics i de contorn poligonal.

Trobarem aquest gerani tan bonic a les vorades de boscos humits i en herbassars nitròfils, a l’estatge montà plujós i al subalpí.

Els sèpals són més o menys patents al moment de la florida. S’anomena patent l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix. Si els sèpals són patents o erectes al moment de la florida és una de les coses que cal observar per poder diferenciar els diferents geranis.