Gentiana lutea

La genciana groga és una planta vivaç de creixement molt lent. Durant els primers 10 anys només fa una roseta basal de fulles el·líptiques. A partir del desè any creix en alçada i comença a fer flors. Pot viure fins a 60 anys.

Les plantes vivaces són aquelles que viuen diversos anys. Igual que les plantes perennes, però mentre que aquestes no es marceixen, les plantes vivaces sí que ho fan. Aquesta és la manera que tenen de sobreviure a les baixes temperatures de l’hivern. Quan arriba el fred, la planta es marceix, però les seves arrels segueixen estant vives i es mantenen en una estat d’hivernació, fins que quan arriba la primavera, torna a brotar. Moltes vegades, malgrat la diferència, es parla d’elles també com a plantes perennes.

L’arrel sol tenir més d’un metre de llargada i fa entre 2 i 5 centímetres de diàmetre. La tija és robusta, gruixuda i pot arribar a fer entre 1,5 i 2 metres d’alt. Les fulles també són grans, mesuren entre 20 i 30 cm., són enteres, amb 5-7 nervis prominents i de disposició oposada. Les fulles basals són peciolades i les caulinars sèssils i abraçadores.

A la meitat superior de la tija hi ha les inflorescències disposades en verticils. Les flors, hermafrodites, tenen la corol·la d’un groc viu, dividida gairebé fins a la base en 5-9 segments lanceolats, amb pedicel·les tan llargs com les flors o més.

Gentiana lutea és una planta que es troba a gran part de les muntanyes d’Europa. Des del segle II a.C. ha estat utilitzada com a planta medicinal, primer com a antídot per a diferents verins, però després se li han atribuÏt molts altres usos. L’arrel fermentada també s’utilitza en la preparació d’algunes begudes, per ex: bitter. Conté una substància anomenada amorogentina que és una de les més amargues que es coneix.

Això ha fet que hagi estat extensament recol·lectada, el què ha provocat que disminuís de manera important la població en determinades regions, cosa accentuada pel fet que la part que s’utilitza de la planta és l’arrel. Tot i que en alguns països es cultiva a petita escala, la materia primera comercialitzada prové gairebé en la seva totalitat de poblacions silvestres. A Catalunya concretament, la seva recollida està regulada des d’el 1.984.

D’espècies del gènere Gentiana en tenim una tretzena, i només dues d’elles fan les flors de color groc. Totes les altres fan flors blaves o violàcies. L’altra genciana que fa les flors grogues és G. burseri i coincideix no només en el color amb G. lutea, sinó també en el tamany. Les gencianes de flors blaves són molt més petites.

Hi ha dues subespècies descrites de G. lutea. La més comuna, i a la qual corresponen les imatges, que és la subsp. lutea, i molt més difícil de trobar, la subsp. montserratii.