Digitalis purpurea

La didalera és una planta herbàcia que pot ser biennal o perenne, erecta, habitualment tomentosa. La rabassa pot ser herbàcia o llenyosa i en general no està ramificada. Sol trobar-se en terrenys silícics, en vores i clarianes de bosc, llocs rocosos, talussos herbosos…

Fa una roseta de fulles basals. Les caulinars són alternes, enteres, grosses, gruixudes, les inferiors llargament peciolades, les superiors progressivament es van tornant sèssils. Fa una inflorescència en raïm unilateral, que significa que la majoria de flors estan disposades a la mateixa banda de l’eix florífer.

La flor de la didalera és molt bonica. Mesura entre 30 i 48 mm., és campanulada, una mica bilabiada, de color rosa o més o menys purpuri, i amb màcules de 0.5-3 mm a la cara interna, de color porpra fosc, rodejades per aureoles blanques més o menys fusionades. La boca de la campana és ciliada. Els cilis són pèls o apèndix filiformes rígids que fan en conjunt una franja marginal a les fulles o a d’altres òrgans.

Les fulles de la digital contenen una poderosa toxina, la digitalina, que afecta al funcionament cardíac. L’extracte del principi actiu ha estat emprat com a medicació per a l’arítmia i altres deficiències cardíaques des de finals del segle  XVIII.

La planta canvia la quantitat de toxina a les seves fulles segons el moment del dia. A la tarda és el moment on n’hi ha més quantitat, al vespre comença a disminuir i a l’alba practicament ha desaparegut. També si les fulles són més joves o més velles, el tipus de terreny o les hores diàries de sol en fan canviar la concentració. Antigament s’utilitzava en herboristeria, però era perillós degut a l’estret marge de seguretat terapèutica i a la dificultat per determinar la quantitat de substància activa en les preparacions.

Els animals no la mengen ja que per a ells també és tòxica.

Anglaterra és el lloc on hi ha més presència de Digitalis purpurea. És en aquest país on una tal “Mother Hutton”, farmacèutica i herbolària, la va començar a utilitzar a les seves preparacions.

A Catalunya hi ha dues Digitalis més: Digiltalis lutea i Digitalis obscura.