Bruc d’aiguamoll
Ericàcies / Flor: VI-X/ Alt: 1600-1900 m. / Abund: rrr / Camèfit
La vegetació de les molleres és molt particular i força complexa. Quan parlem de molleres d’alta muntanya és molt important fer la distinció entre molleres àcides i molleres alcalines. Dins les molleres àcides hi ha una associació que se’n diu “associació de bruc d’aiguamoll”.
Una associació és una unitat de vegetació definida per una combinació particular de plantes entre les quals n’hi ha unes que s’hi consideren especialment lligades. Cada associació té unes exigències ecològiques determinades i presenta una àrea de distibució més o menys definida.
La planta que dóna nom a aquesta associació és la bonica i cara de veure a casa nostra Erica tetralix.
L’associació de bruc d’aiguamoll es forma sobre torberes que provenen d’una molsa que s’anomena esfagne. Aquest tipus de torberes són molt poc corrents als nostres Pirineus. Les de la província de Lleida són les més orientals de la península.
Erica tetralix és una planta de tiges erectes, pròpia de climes més atlàntics, que a l’estatge subalpí creix en forma de mates baixes.
Té unes fulles petites i coriàcies, linears, que neixen en verticils de 4, amb cilis rígids a les vores.
Les flors, rosades, formen una umbel·la terminal amb 5-15 flors i tenen la forma de la corol·la típica de les ericàcies.
El bruc d’aiguamoll prefereix les zones poc humides de la mollera, sol créixer sobre els bonys que no estan tan xops o a les vores de la torbera.
