Sanguinyol
Cornàcies / Flor: IV-VI(VIII) / Alt: 0-1200(1800)m. / Abund: c / BDBC
El gènere Cornus és l’únic representant de la família de les cornàcies a Catalunya, i ho fa amb dues espècies: Cornus sanguinea i Cornus mas.
Cornus sanguinea, el sanguinyol, és un arbust caducifoli de mida mitjana/gran. Té les fulles oposades, amb el limbe ovato-el·líptic, i amb 3-5 nervis laterals força marcats i en forma d’arc.
Fulles oposades amb els nervis ben marcats
Les flors són petites i hermafrodites, blanquinoses. Tenen un calze amb els sèpals soldats, 4 pètals, 4 estams i l’òvari ínfer. S’agrupen en inflorescències en forma de corimbe. Un corimbe és una inflorescència en què les flors es situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicel·les neixen de diferents altures del peduncle.
Els fruits del sanguinyol són unes drupes petites, que maduren a l’agost amb un color negre brillant. No són comestibles perquè tenen un gust amarg, però se’n pot fer confitura i licor. Els ocells si que se les mengen.
El sanguinyol rep aquest nom, per una banda perquè té les tiges vermelloses i per l’altra pel color granatós, a vegades inclús vermell, que agafen les fulles a la tardor abans de caure. El color de les tiges i la disposició i els nervis tan marcats de les fulles fan que sigui molt fàcil de reconèixer.
Zero retoc de color en aquesta foto. El color vermell és exactament el que tenia. Habitualment el color que agafen és més lilós o granatós.
El sanguinyol és una espècie molt comuna a Catalunya, amb una distribució molt general. Només tenim una altra espècie d’aquesta família, Cornus mas, que es distribueix pel C i SE d’Europa, però que es cultiva com a ornamental. Només està citada al Berguedà.