Compostes / Flor: VII-IX / Alt: (70)600-1600 m. / Abund: rr
Del gènere Serratula en tenim 3 representants: S. tinctoria, S. nudicaulis i S. flavescens, totes amb rr quan es parla d’abundància.
Dins les compostes són de les que tenen totes les flors tubuloses, de color violeta, amb fulles no espinoses. Dit d’una altra manera, són com un card però que no punxa.
Serratula tinctoria es diferencia de les seves germanes perquè les tiges floríferes solen tenir varis capítols al capdamunt, mentre que les altres solen tenir un capítol solitari. A més a més el diàmetre de l’involucre és força més estret.
Serratula tinctoria és una planta ginodioica. Això vol dir que fa flors de dos tipus, unes d’hermafrodites i unes de només femenines, i que cada planta només fa un dels dos tipus de flors, o sigui que flors hermafrodites i femenines estan separades en peus diferents. En el cas d’aquesta planta, les flors femenines tenen estams estèrils i els capítols d’aquestes són una mica més grans que els de les flors hermafrodites.
Serratula tinctoria és una herba perenne, rizomatosa, glabrescent, que pot fer fins a 1 m. d’alçada, amb tiges normalment força ramificades a la part superior. Els capítols s’agrupen en inflorescències pedunculades. L’involucre fa de 6 a 12 mm. de diàmetre, i les bràctees no són sempre d’un violeta tant intens com el de les imatges, sinó que a vegades són verdes, i a vegades verdes amb les vores violeta. Les bràctees tenen uns pelets petitons als marges.
