Balsamina salvatge
Balsaminàcies / Flor: VII-IX / Alt: 600-1.500 m. / Abund: rr
La balsamina salvatge és una herba anual, de fins a 1 metre d’alçada, delicada, pròpia de boscos caducifolis humits, de llocs força ombrívols, que creix en sòls frescos i rics en humus.
Pertany a la família de les balsaminàcies, la qual només té dos gèneres: Impatiens i Hydrocera. D’ells, a Catalunya només es poden trobar tres espècies del gènere Impatiens, una d’elles és I. noli-tangere i les altres dues són plantes cultivades com a ornamentals i que en determinades àrees es troben naturalitzades (I. glandulifera i I. balfourii).
Impatiens noli-tangere és una planta glabra, amb fulles alternes, curtament peciolades i feblement dentades. Les flors es disposen en raïms axilars de 2-6 flors pèndules.
Totes les balsaminàcies són plantes herbàcies amb flors fortament zigomorfes i esperonades. Una flor o una corol·la zigomorfa és aquella que té un sol pla longitudinal de simetria.
La balsamina salvatge fa una flor molt bonica de color groc amb punts vermells a l’interior, que quan la trobes et sembla que has ensopegat amb un follet, precisament per la forma que té l’esperó.
La flor té tres sèpals lliures, dos d’ells es poden veure clarament al capdamunt de la flor, i el tercer està modificat i convertit en l’esperó. Té tres pètals, 1 de lliure i dos soldats entre ells. La flor és ressupinada, o sigui que està girada, els sèpals queden a la part superior. Els pètals i l’esperó tenen un grau alt de variabilitat, inclús dins la mateixa espècie.
Aquesta planta té un mecanisme d’obertura del fruit excepcional: té dehiscència explosiva. D’aquí el seu nom, per una banda Impatiens significa impacient, perquè només tocar una mica la càpsula quan ja està madura, les llavors surten disparades, i noli-tangere que significa “no tocar”…, no sigui que exploti.
