Herba de la carbasseta
Aristoloquiàcies / Flor: III-VII / Alt: 0-1400 m. / Abund: c / BDBC
Aristolochia pistolochia és la més comuna a casa nostra de totes les espècies d’aquest gènere. És una planta metzinosa, que provoca sobretot problemes als ronyons, i de la qual n’està prohibida la venda. Viu en brolles i erms, sobre sòls secs i pedregosos, calcaris, sobretot en ambients d’alzinar.
És una planta herbàcia que fa uns 30 cm d’alt. Té una arrel gruixuda que es manté d’un any a l’altre i de la que cada primavera broten tiges noves. Les tiges fan ziga-zagues, i als colzes que fan, surten les fulles. Aquestes són simples, triangulars/cordiformes, amb el marge ondulat/dentat, amb una vora cartilaginosa i d’uns 5 cm de llargada. Tenen una nerviació de tendència palmada, molt reticulada i molt sortint al revers. El pecíol de la fulla mesura aproximadament 1 cm., essent més curt que el peduncle floral, tret que serveix per diferenciar-la d’alguna altra aristolòquia. Tota la planta està coberta de pèls una mica rígids que la fan aspra al tacte.
Les flors, brunes, són solitàries i poden arribar a fer 5 cm. No tenen calze, i la corol·la forma un llarg tub, engruixit a la base i amb una mena de llavi a la part superior que forma com una tapa. El seu fruit és una càpsula globosa, com un petit melonet.
Aristolochia pistolochia és un cas de proterogínia. La proterogínia o protogínia és quan primer maduren els òrgans femenins i són pol·linitzats. Un cop ja han estat pol·linitzats es desenvolupen els òrgans masculins que, per força, pol·linitzaran a un altre individu. Aquesta és una de les estratègies per assegurar la fecundació creuada (al·logàmia). A més a més, en aquesta espècie concretament, la flor funciona com un “atrapainsectes”, no per alimentar-se, sinó per a la reproducció. L’insecte, que porta pol·len d’un altre individu, se sent atret per l’olor de la flor, imperceptible per nosaltres, va fins al fons, on hi ha els nectaris, i deixa el pol·len a l’estigma. Uns pèls al tub de la flor li impedeixen tornar enrera, i així pot passar uns dies dins la flor, alimentant-se del seu nèctar i protegit per la humitat que els mateixos pèls proporcionen. Mentrestant maduren els estams i l’insecte s’impregna del pol·len d’aquests. Finalment, els pelets s’assequen, i l’insecte pot sortir, però el pol·len que porta ja no fecundarà la pròpia flor.
Hi ha una espècie d’oruga, Zerynthia rumina, que s’alimenta exclusivament de plantes del gènere Aristolochia. La papallona, que ha desenvolupat mecanismes metabòlics que la fan immune a la pistolòquia, posa un ou a cada planta de manera que aquesta només tindrà una oruga.