Grandalla
Amaril·lidàcies / Flor: IV-VI / Alt: 250-2100 m. / Abund: c / BDBC
La grandalla és un dels narcisos més bonics que tenim. La seva floració, a l’entrada de la primavera, és tot un espectacle.
És una herba glabra i bulbosa, que pot arribar a una alçada de 75 cm, de fulles planes, llargues i glauques, amb marge enter i nervadura paralel·la.
Al Moianès hi ha una sola localitat, descoberta el 2.014, on es pot trobar la grandalla. Creix sota una roureda formant grans extensions.
Les flors són solitàries, hermafrodites i molt perfumades. Són un model perfecte de simetria actinomorfa. El periant està format per 6 tèpals d’un blanc pur, i corresponen a dos verticils de tres peces cadascun. La corona és curta, de color groc i amb un marge vermell i dentat. L’androceu està format per 6 estams rectes disposats en dos verticils de tres peces cadascun, els inferiors son inclusos i els superiors, exserts.
Les flors de N. poeticus porten a la base una espata escariosa que s’obre per una valva. Una espata és una bràctea grossa, o un parell de bràctees, sovint vistoses, que envolten la inflorescència o l’eix florífer. L’espata s’anomena monofila si està constituïda per una sola bràctea o difila si està constituïda per dues bràctees.
El fruit és una càpsula oblonga-ovada, dehiscent, i les llavors són negres, ovades i brillants.
La grandalla, flor nacional del Principat d’Andorra, es fa en prats i llocs frescals, a l’alta muntanya i a l’estatge montà.
D’espècies del gènere Narcissus en tenim 6 més: N. assoanus, N. dubius, N. jonquilla, N. pseudonarcissus, N. serotinus i N. tazetta.