L'apassionant món de les plantes
Les saxifragàcies és una família on predominen plantes herbàcies i perennes. Sovint tenen les fulles disposades en forma de roseta basal, de la qual neixen les tiges portadores de grups de flors. Aquestes flors acostumen a ser petites, blanquinoses o grogues i formades per cinc sèpals i cinc pètals. El nom deriva de dos termes llatins: saxum (pedra, roca) i frangere (trencar, fragmentar), ja que moltes de les espècies estan adaptades a viure a les escletxes de les roques.
A Catalunya en tenim 4 gèneres: Chrysosplenium, Parnassia, Ribes i Saxifraga. En la nova classificació APG, només s’hi inclouen Chrysosplenium i Saxifraga. D’aquest últim gènere, algunes de les espècies s’han passat al gènere Micranthes.
Saxífraga groga Saxifragàcies / Flor: VI-X / Alt: 1000-2700 m. / Abund: c / BDBC Saxifraga aizoides és una herba perenne que es troba a les vores de fonts i rierols, en sòls humits, roques d’on brolla aigua… Fa unes rosetes de fulles basals de fins a 10 cm., denses, de fulles enteres i lanceolades, … Llegiu més
Herba prima Saxifragàcies / Flor: VI-IX / Alt: 1600-2700 m. / Abund: c / BDBC L’herba prima és una planta perenne, de màxim 15-18 cm. d’alçada, cespitosa, que fa rosetes estoloníferes i que viu al costat de les fonts, en roques que degotegin aigua, als marges dels rierols d’alta muntanya… en sòls silícics amb exposició … Llegiu més
Herba de Sant Segimon. Saxifragàcies / Flor: VI-VIII / Alt: 600-1700 m. / Abund: c / BDBC A les parts més altes del Montseny, als prats i matollars culminals, als cingles i tarteres, es troben elements de la vegetació boreoalpina. Entre ells hi ha una planta botànicament destacable, Saxifraga vayredana. S. vayredana és un endemisme … Llegiu més