Veratrum album

El baladre de muntanya és una planta herbàcia robusta que mesura de 0,5 a 1,5 m. d’alçada. Les fulles són grans, de 10-25 cm., enteres, molt amples, de forma ovalada, amb els nervis molt marcats, plegades al llarg dels nervis, amplexicaules.

Les flors, actinomorfes i amb sis tèpals, presenten una variabilitat gran en el color, poden ser blanquinoses per dins i verdes per fora, o bé, uniformement verdoses o groguenques. L’androceu té sis estams, que a vegades estan una mica soldats pels filaments.

Sense flors es podria confondre amb Gentiana lutea i Gentiana burseri, però V. album té les fulles alternes i una mica pubescents al revers, sobretot en els nervis, i les altres dues les tenen oposades i glabres.

El veladre és una planta que es troba a les zones muntanyoses de tot el continent europeu. Es fa en zones muntanyoses, prop de rierols, en herbassars i prats humits, a l’estatge subalpí i montà.

Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d’acord amb el lloc on es situen les gemmes durant l’estació desfavorable (ja sigui freda o seca). Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès Christen Raunkjaer el 1.904. Segons aquesta classificació, Veratrum album és un geòfit. Un geòfit és una planta herbàcia que durant l’època desfavorable té les gemmes en òrgans subterranis, com bulbs o rizomes. El veladre concretament és una planta rizomatosa.

V. album és una planta molt tòxica, conté vàries substàncies químiques, entre elles la veratrina, que es troba sobretot al rizoma. Una quantitat de 2g. de planta (20 mg. de veratrina), pot provocar la mort d’una persona adulta. S’ha utilitzat com a medicament per vàries coses, però la dosi medicamentosa és molt pròxima a la tòxica, per tant és molt perillós l’ús en remeis casolans.