Iris latifolia

El lliri dels Pirineus és una planta bulbosa de fulles linears i canaliculades, blanquinoses pel costat còncau, de 5-8 mm. d’amplada, les inferiors més llargues que les superiors. Pot arribar a una alçada de 65 cm. La majoria d’espècies del gènere Iris no tenen bulbs, sinó rizoma.

Al final de la tija s’agrupen dues, a vegades tres flors d’un blau/lila viu. Els tèpals inferiors, que correspondrien als sèpals, fan 6-7,5 cm, dels quals l’ungla mesura 2,5-3 cm. Aquests tèpals tenen una taca allargada de color groc ataronjat i són més llargs que els superiors.

Les iridàcies són plantes monocotiledònies. La necessitat de classificar les plantes ha fet que al llarg de la història hagin sortit diferents sistemes de classificació. Un d’ells és el que va fer Arthur Cronquist i que es va publicar el 1.981. Es basa en la morfologia i és el que s’ha utilitzat més fins a l’arribada dels sistemes APG. És un sistema de classificació de les angiospermes, i la primera subdivisió que en fa és entre monocotiledònies i dicotiledònies, segons si la planta té un o dos cotiledons. Els cotiledons són les primeres fulles que té la planta, ja són a la llavor. Són diferents de les fulles que la planta tindrà i tenen una vida molt curta. Actuen com a teixit de reserva d’energia fins que la plàntula treu les primeres fulles veritables. Les plantes monocotiledònies presenten característiques com ara tenir una nervació paral·lela i flors en general amb tres peces per verticil.

D’espècies d’Iris en tenim una desena a Catalunya. D’aquestes n’hi ha un parell que provenen de plantes cultivades com a ornamentals, que es naturalitzen amb facilitat, les altres són espècies autòctones.

Iris latifolia és una planta endèmica del nord de la península ibèrica. Viu en prats assolellats i relleixos de roca, a l’alta muntanya i a l’estatge montà. Si estem caminant pel Pirineu i ens trobem un Iris, no hi ha dubte que som davant d’aquesta espècie, no n’hi ha cap d’altra que arribi tan amunt. Iris germanica, que té una distribució molt general i també té les flors d’un color semblant, a part que té les fulles molt diferents, només arriba fins als 1500m.