Herba de Sant Segimon.
Saxifragàcies / Flor: VI-VIII / Alt: 600-1700 m. / Abund: c / BDBC
A les parts més altes del Montseny, als prats i matollars culminals, als cingles i tarteres, es troben elements de la vegetació boreoalpina. Entre ells hi ha una planta botànicament destacable, Saxifraga vayredana.
S. vayredana és un endemisme del Montseny-Guilleries, és a dir que l’àrea de distribució d’aquesta planta arreu del món es limita a aquests dos massissos catalans.
És una planta herbàcia perenne. Forma densos coixinets de fulles enganxoses (pèls glandulosos molt curts) i sovint dividides en 5 segments, llargament peciolades, d’un verd clar. Les tiges floríferes porten de 3-12 flors amb pètals blancs de 4-6 mm. de longitud.
Les flors són les típiques de les saxifragàcies, actinomorfes, pentàmeres i amb 10 estams.
Es parla d’una flor, o una corol·la actinomorfa, quan aquesta té 3 plans de simetria ó més, de manera que les seves peces es disposen més o menys radialment.
Viu a les zones rocoses entre els 600 i els 1.700m. d’altitud.
Fou descoberta per Eudald Vayreda a principis del segle XX.