Mentha longifolia

La menta boscana és una herba perenne, robusta, sovint de més d’un metre d’alçada, d’un color verd grisenc degut a la pilositat de tiges i fulles, i com totes les mentes, aromàtica. Li agrada l’aigua, i vores de rierol, de sèquia, herbassars humits, jonqueres…són els seus hàbitats. No és doncs una planta que puguem trobar dins el bosc, cosa que el seu nom popular semblaria indicar.

Té les fulles lanceolades, sèssils, de 5 a 9 cm. de longitud i serrades. S’anomenen serrades, les fulles (o altres òrgans) els marges de les quals presenten dents agudes i molt pròximes, com les d’una serra. Al revers són blanquinoses de tanta pilositat. A l’anvers els pèls són dispersos.

El gènere Mentha és un dels dos únics dins la família de les labiades que té la corol·la quasi actinomorfa, amb quatre lòbuls poc desiguals. L’altre és el gènere Lycopus.

A l’estiu, la menta boscana floreix amb unes inflorescències en forma d’espiga densa i de forma cilíndrica al capdamunt de les tiges. Bràctees, pedicels i tub del calze són molt pilosos. Els calzes sovint són de color porpra a la part superior.

Al gènere Mentha són molt freqüents els híbrids. Alguns d’ells, sovint relacionats amb Mentha spicata, són cultivats per l’obtenció d’essència de menta. Mentha longifolia s’hibrida amb facilitat, en zones on les dues espècies estiguin a prop, amb la menta borda (Mentha suaveolens).