Veronica beccabunga

La verònica becabunga és una herba perenne, completament glabra, normalment amb la part basal prostrada, que treu arrels als entrenusos i pot fer diverses tiges erectes, formant poblacions grans. Viu en fonts, vores de rierols… en llocs de sòl moll o una mica inundat.

Té les fulles oposades, curtament peciolades, el·líptiques o ovades, amb un limbe enter de 2-4 cm., més o menys dentat.

A l’axila de les fulles neixen raïms que porten unes flors petitones, blaves amb la gorja blanca, que mostren la imatge típica de les flors del gènere Veronica.

La forma com neixen les inflorescències: en raïms a l’axil·la de les fulles, en raïms terminals o solitàries a l’axil·la de les fulles, és una de les primeres coses que hem de mirar en una Veronica per poder saber de quina espècie és.

El fruit és una càpsula suborbicular.

Hi ha una altra espècie de Veronica que fa les flors en raïms axil·lars i que viu també en hàbitats similars, o sigui que també la trobarem a la vora de l’aigua: Veronica anagallis-aquatica. Aquesta, a part d’altres diferències, té les fulles sèssils, de forma més lanceolada i agudes, acabades en punta.

També viu en llocs humits Veronica ponae, però aquesta ja és molt diferent, per exemple presenta les flors en raïms terminals.

D’espècies del gènere Veronica en tenim gairebé una trentena.

Veronica beccabunga és un hidròfit, i això vol dir que en l’estació desfavorable les gemmes resten protegides dins de l’aigua.