Epipogium aphyllum

L’orquídia fantasma és l’espècie més difícil de veure de totes les que conec fins ara. Gairebé indetectable, viu la major part de l’any sota terra, enterrada, en forma de rizomes, associada a fongs. Unes poques setmanes a l’any, i només alguns anys encara, treu tiges floríferes a l’exterior per tal de ser pol·linitzada.

No té clorofil·la, és sapròfita. Una espècie sapròfita és aquella que es nodreix de matèria orgànica en descomposició. Viu al sotabosc de fagedes i avetoses, entre la fullaraca o en la capa de matèria en descomposició, en llocs ombrívols i amb humitat edàfica permanent.

Té un rizoma gruixut i fa uns estolons finets. No té fulles verdes. El que serien les fulles, en nombre de 4-5, estan reduïdes a unes petites esquames.

Només treu tiges floríferes alguns anys, a vegades en pot passar molts sense fer-ho. Sembla ser que floreix quan a la primavera hi ha hagut una pluviositat elevada i l’estiu ha estat calorós i humit. Les tiges aèries fan de 8-25 cm. i porten una inflorescència en forma d’espiga laxa, amb (1)2-4(8) flors.

És una de les poques orquídies on la flor no és ressupinada. El label, blanquinós amb tonalitats rosades, queda sense girar a la part de dalt, i té un esperó gruixut. La resta de peces florals són d’un color blanc cremós.

Les flors deixen anar una olor semblant a la del plàtan fermentat, que atrau a petits himenòpters que van a pol·linitzar-la. Sovint però, no fructifica, i la reproducció sembla ser sobretot, vegetativa.

L’orquídia fantasma surt a les llistes de plantes de flora amenaçada, en perill crític, tant a Catalunya com a la resta de la península. N’hi ha molt poques localitzacions. Fins fa pocs anys només se’n coneixien 4: 3 als Pirineus centrals (Navarra, Osca i Lleida) i una d’extra Pirinenca a la Sierra Cebollera (La Rioja). Al 2.009 se’n va trobar una altra al Montseny, al 2014 una a Gresolet (Berguedà), al 2018 a la Vall de Santa Magdalena (Alt Urgell). El fet que només es pugui detectar en el moment de treure les tiges floríferes dificulta saber exactament quantes poblacions hi ha. Segurament n’hi ha més de les que es coneixen.

Té molts moltius per dir-se orquídia fantasma: el seu color, blanquinós i translúcid, la manera com estén les peces florals, la seva manera misteriosa de viure… Cadascú que es quedi amb el que li agradi més.