Drosera rotundifolia

L’herba de la gota és una herba perenne que viu en molleres i prats turbosos, en vores estancades de rierols…, sempre en sòls de naturalesa àcida, generalment sobre molses del gènere Sphagnum.

Les fulles són totes basals, disposades en forma de roseta, prostrades, suborbiculars o una mica el·líptiques, de menys d’un centímetre de diàmetre, bruscament contretes al pecíol, amb pecíols llargs i generalment pubescents.

Les fulles estan recobertes d’unes glàndules pedicel·lades de color vermell. Aquests pèls glandulosos són més llargs al marge de les fulles i més curts al centre. A la seva punta, lluent, hi ha una gota d’una substància enganxifosa.

Quan un insecte, atret pel seu vistós color vermell i per la seva lluentor, va a parar a la fulla, hi queda enganxat. Els pèls glandulars del marge de la fulla, que s’anomenen tentacles, estimulats pels moviments de l’insecte que pretén escapar, es repleguen cap a l’interior evitant que aquest pugui fugir, al mateix temps que unes glàndules segreguen enzims digestius. Aquests corroeixen les parts toves de la presa, alliberant així els nutrients, que la planta absorbeix per la mateixa fulla. Finalment, la fulla s’obre i deixa només la part queratinosa de la presa.

La inflorescència del la Drosera és un escapus erecte de 5-15 cm., un raïm amb 6-10 flors blanques. Un escapus és un peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, que presenta les flors a l’àpex. Aquestes s’obren durant un espai de temps molt reduït, es molt difícil veure-les amb la flor oberta. Sovint s’autopol·linitzen sense ni tan sols obrir-se. Això s’anomena clistogàmia.

L’herba de la gota té una gran capacitat de reproducció vegetativa, ja que es pot multiplicar a partir de trossos de qualsevol part de la planta. El fet que visqui principalment en torberes, fa que perilli la seva continuïtat, ja que és un hàbitat afectat per la dessecació.

A Catalunya hi ha dues espècies més de Drosera: Drosera longifolia i Drosera intermedia, molt més difícils encara de trobar.