Borrissol
Escrofulariàcies / Flor: I-XII / Alt: 0-1200(1475) m. / Abund: cc / BDBC
APG: Plantaginàcies
V. persica és una herba anual de les vores dels conreus, dels horts, de les vinyes. Li agraden els sòls rics en nitrògen, el que la fa indicadora de sòls rics en nutrients. Té les fulles dentades, amb tendència pinnada, més llargues que amples i amb un pecíol molt curt. Tota ella és laxament pubescent. Pot florir tot l’any.
La corol·la de les flors del gènere Veronica se’n diu rotàcia, nom que prové de la paraula roda. És una corol·la actinomorfa amb els pètals curtament soldats a la base i el limbe pla.
Els peduncles de les flors fan entre 5 i 30 mm. Això és un dels trets que ens permet distingir-la de V. polita, una altra verònica de les vores dels camps, més petita tota ella i que té els peduncles més curts.
L’androceu de les Veronica consta de dos estams, en general exserts, o sigui que ultrapassen el periant. Les anteres d’aquests estams són fosques.
La tija de V. persica és decumbent i això vol dir que com que té poca consistència creix més o menys ajaguda. La planta no fa gaire alçada doncs, però si mesurem les tiges fan de 10 a 40 cm.
