Anacyclus clavatus

El panigroc és una planta anual típica de les vores de camins i llocs ruderals de les contrades mediterrànies.

S’anomenen ruderals els vegetals que es fan en indrets molt alterats per l’home o pels animals, com són suburbis, vores de cases, camins molt fressats…

Com totes les compostes, la inflorescència del panigroc és un capítol. Aquest té flors tubuloses de color groc al botó central i flors ligulades de color blanc a l’exterior. És aquell capítol tan típic que quan el veiem diem: “Mira, una margarida!”.

Ara bé, hi ha altres compostes que fan “margarides”. Jo n’he comptat una vintena, per tant, quan en trobem una, no serà fàcil saber davant de quina espècie ens trobem.

Més o menys totes les coses que hem de tenir en compte són les següents:

1. Si la planta és perenne o anual.
2. Si les fulles són oposades, esparses o totes basals.
3. Si les fulles són més o menys dividides.
4. Si les bràctees de l’involucre són uniseriades o poliseriades.

Però no n’hi haurà pas prou amb això. Gairebé sempre, per determinar una composta necessitarem agafar la lupa i mirar coses que a simple vista no es veuen.

1. Mirar si entre les flors del receptacle hi ha esquames.
2. Mirar quina forma tenen aquestes esquames.
3. Mirar la forma dels aquenis.
4. Mirar com és el papus.

Entre les altres espècies que fan margarides cal destacar el gènere Anthemis (A. cotula, A. altissima, A. triumfetti, A. cretica i A. arvensis), alguns Tanacetum (T. cinerarifolium, T. corymbosum), el gènere Matricaria (M. recutita, M. maritima), les dues margarides alpines (Leucanthemum vulgare i Leucanthemopsis alpina), Aster pilosus i Cladanthus mixtum.

També hi ha les Bellis, anomenades margaridoies: B. annua, B. perennis i B. sylvestris, el gènere Erigeron, que també fa capítols que semblen margaridetes, però que tenen les lígules primes: E. annuus, E. glabratus i E. uniflorus. I potser també quan veiem Achillea ptarmica ens pot venir al cap una margarida.

Anacyclus clavatus és una planta herbàcia. Té les fulles esparses i molt dividides. El capítol té esquames interflorals. Els aquenis són molt comprimits, plans i els exteriors amplament alats.

L’altra cosa que és interessant de mirar és si el receptacle és pla o convex. En Anacyclus clavatus és pla, cosa que el diferencia per exemple de Anthemis arvensis, una de les que a simple vista se li assembla més i que comparteix més o menys els mateixos hàbitats.