Sanguinyol
Cornàcies / Flor: IV-VI(VIII) / Alt: 0-1200(1800)m. / Abund: c / BDBC
El gènere Cornus és l’únic representant de la família de les cornàcies a Catalunya, i ho fa amb dues espècies: Cornus sanguinea i Cornus mas.
Cornus sanguinea, el sanguinyol, és un arbust caducifoli de mida mitjana/gran. Té les fulles oposades, amb el limbe ovato-el·líptic, i amb 3-5 nervis laterals força marcats i en forma d’arc.
Les flors són petites i hermafrodites, blanquinoses. Tenen un calze amb els sèpals soldats, 4 pètals, 4 estams i l’òvari ínfer. S’agrupen en inflorescències en forma de corimbe. Un corimbe és una inflorescència en què les flors es situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicel·les neixen de diferents altures del peduncle.
Els fruits del sanguinyol són unes drupes petites, que maduren a l’agost amb un color negre brillant. No són comestibles perquè tenen un gust amarg, però se’n pot fer confitura i licor. Els ocells si que se les mengen.
El sanguinyol rep aquest nom, per una banda perquè té les tiges vermelloses i per l’altra pel color granatós, a vegades inclús vermell, que agafen les fulles a la tardor abans de caure. El color de les tiges i la disposició i els nervis tan marcats de les fulles fan que sigui molt fàcil de reconèixer.
El sanguinyol és una espècie molt comuna a Catalunya, amb una distribució molt general. Només tenim una altra espècie d’aquesta família, Cornus mas, que es distribueix pel C i SE d’Europa, però que es cultiva com a ornamental. Només està citada al Berguedà.