Reseda phyteuma

Reseda phyteuma és, de totes les Reseda, la més comuna. És una herba ascendent, feblement pilosa, d’entre 10 i 50 cm. d’alçada. El seu hàbitat són vinyes, conreus de secà, camps d’ametllers…

Les Reseda fan totes unes flors semblants, per tant, per distingir-les entre elles, ens haurem de fixar no només en les flors sinó també en d’altres coses, una d’elles les fulles.

R. phyteuma té les fulles basals disposades en roseta, les de la tija esparses, sense pecíol, de limbe atenuat cap a la base, enteres o partides en tres segments o més, però en cap cas no hi ha fulles dividides profundament, com passa en moltes de les espècies d’aquest gènere.

Les flors consten de 6 pètals profundament dividits en lacínies linears i 6 sèpals reflexes i acrescents. Es considera acrescent qualsevol òrgan d’una planta que continua creixent un cop ha acomplert el seu desenvolupament normal. Per tant, els sèpals són més petits si els mirem d’una planta en flor que d’una planta en fruit.

Els estams són nombrosos, habitualment 17-20, amb unes anteres grosses que passen d’un groc inicial a un color taronja.

El fruit, la forma del qual dóna nom al nom popular, pebrots de ruc, és una càpsula inflada, de color verd, amb unes costes ben marcades, tridentada a l’àpex, un altre dels trets imprescindibles per diferenciar entre les diferents espècies d’aquest gènere (la càpsula pot tenir 3 o 4 dents, això està relacionat amb el nombre d’estigmes, que podran ser 3 ó bé 4).