Cistus albidus

L’estepa blanca és un arbust de branques erectes, ascendents. Les seves fulles, ovato-oblongues, toves i sèssils, amb els nervis molt prominents al revers, es diposen oposades per parelles entrecreuades, de manera que la tija, vista des de dalt, mostra quatre rengleres de fulles perfectament alineades.

Les fulles són la causa del seu nom, tant popular com científic. Estan tan densament cobertes de pèls que li donen a la planta un color blanquinós-grisós. De fet les tiges també estan recobertes d’aquesta pilositat.

L’estepa blanca fa les flors de color rosa. Hi ha 8 espècies de Cistus a Catalunya i totes es distingeixen ràpid per l’assemblança de les flors: 5 grans pètals més o menys arrugadets, com de paper, i una gran quantitat d’estams. Hi ha una altra estepa amb les flors roses, Cistus crispus, més baixa de mida i molt menys freqüent. Les altres, totes fan la flor blanca.

A la primavera es pot veure, amb una mica de sort, als peus de l’estepa blanca una planta molt curiosa, Cytinus ruber, el seu paràssit particular.

L’estepa blanca, segurament una de les més esteses a Catalunya, és típica de brolles, moltes vegades en zones que corresponen a l’etapa regressiva de l’alzinar. Les estepes, igual que d’altres plantes de clima mediterrani, tenen una gran capacitat per colonitzar zones cremades, rebroten amb molta facilitat.

Cistus albidus és un nanofaneròfit. En el sistema de classificació de les formes biològiques de Raunkiaer, un nanofaneròfit és una planta llenyosa que durant l’època desfavorable manté les gemmes per sota dels 2 metres d’alçada.