Neret
Ericàcies / Flor: VI-VIII/ Alt: (1100)1500-2.500(2780) m. / Abund: cc / BDBC
El neret forma matollars baixos (40-60 cm.) a l’estatge subalpí i part baixa de l’alpí, on domina amb el seu fullatge verd fosc. Els neretars, uniformes i densos, amb les seves flors vistoses, són sovint impressionants per les dimensions que ocupen. Molts cops formen part del sotabosc de la pineda de pi negre i l’avetosa.
El neret ocupa clots i fons de valls, on per l’efecte del vent hi ha una acumulació de neu durant molts mesos. Tota l’època freda la passa ben cobert per la neu, és la manera que té de protegir les seves gemmes de les baixes temperatures.
Les fulles del neret, coriàcies i d’un color verd fosc per l’anvers, tenen el revers rogenc, degut a que estan densament cobertes d’esquames d’aquest color. D’aquí ve el nom de “ferrugineum”, que fa referència al color de l’òxid del ferro. Aquestes esquames protegeixen els estomes dels vents secs i glacials.
Els estomes són unes estructures vegetals que es troben al teixit epidèrmic de les plantes i que són bàsicament uns porus regulats per unes cèl·lules oclusives, que fan que el porus s’obri o es tanqui. Això permet l’intercanvi de gasos: per aquí capten el CO2 que necessiten per fer la fotosíntesi i també es permet l’entrada i sortida d’oxigen. L’obertura estomàtica també provoca que hi hagi transpiració. Els estomes es poden trobar en qualsevol part verda de la planta però on és més comú és a les fulles, i sobretot al revers perquè així no estan exposats directament a la llum solar.
Si mirem als seus peus, moltes vegades hi veurem el nabiu (Vaccinium myrtillus), altres vegades hi podem trobar V. uliginosum o Calluna vulgaris.
El neret és una planta perenne que pot viure més de 100 anys.
A Catalunya no hi ha cap altra espècie del gènere Rhododendron.