Epipactis helleborine

El gènere Epipactis és complicat ja que les espècies presenten un grau de polimorfisme elevat pel que fa a la mida, la forma i el color, i és molt fàcil confondre-les entre elles.

Totes les Epipactis són rizomatoses, tenen fulles caulinars grans, nombroses i alternes, les superiors en forma de bràctea. Tenen unes flors molt característiques, amb un label sense esperó i dividit en dues parts: l’hipoquil, part interior, normalment còncau i que sol contenir nèctar, i l’epiquil, part exterior, la més vistosa, que presenta unes protuberàncies i una cresta o canal central.

Com que catalogar les diferents espècies no és fàcil i no tothom ho fa igual, en el cas d’aquesta espècie m’ha semblat adient la classificació que en fa el Grup Orquidològic de Catalunya. Segons ells, a Catalunya hi ha unes 13 espècies d’Epipactis i les podem classificar en quatre grups:

• Grup Palustris
• Grup Atrorubens
• Grup Helleborine
• Grup Phyllantes

Les Epipactis del grup Helleborine es caracteritzen per no tenir o tenir molt poca pilositat, tenir les fulles disposades helicoidalment i la base del pedicel tacada de porpra. En aquest grup hi ha: E. helleborine, E. helleborine var. minor, E. tremolsii i E. distans. Entre elles és molt important fixar-se en les fulles per tal de distingir-les: si n’hi ha moltes o poques, si són més cap a la base de la tija, si són més o menys coriàcies, si hi ha o no fulles esquamiformes seques a la base de la tija… vaja, que no és gens fàcil.

Epipactis helleborine és molt variable i les seves característiques no són fixes. Dins el seu gènere és una de les que més problemes porta a l’hora de determinar-la. És una planta que fa entre 40 i 80 cm., amb una tija ferma, amb les fulles inferiors i mitjanes molt amples, no coriàcies, de color verd fosc amb els nervis molt marcats longitudinalment, les superiors bracteïformes, amb la bràctea de la primera flor més llarga. El color del label pot variar des d’el verd clar al rosa pàl·lid o porpra. Les protuberàncies de l’epiquil no són massa berrugoses.

Podem trobar-la en diferents tipus de substrat, tant a ple sol com a l’ombra.